Què passa dins el nostre cos quan vivim una emergència emocional?

Entendre la resposta psicològica a situacions límit ens ajuda a integrar-les millor.

Quan vivim una situació d'alt impacte emocional —com un accident, una pèrdua sobtada o un moment de perill extrem— el nostre cos i la nostra ment reaccionen automàticament per protegir-nos. Sovint, aquestes reaccions poden semblar estranyes, exagerades o fins i tot fora del nostre control. Però són respostes naturals, biològiques i profundament humanes.

El cervell en mode supervivència

Davant una situació d’emergència, el nostre cervell activa el que es coneix com a resposta de lluita, fugida o congelació. És un mecanisme primitiu que prepara el cos per sobreviure:

• Lluita: ens preparem per enfrontar el perill.
  
  

• Fugida: tot el cos s'activa per escapar de la situació.
  
  

• Congelació: ens bloquegem, com si quedéssim paralitzats.
  
  

Aquestes reaccions són gestionades pel cervell emocional (sistema límbic), especialment l’amígdala, que detecta el perill i envia senyals d’alerta abans que la part racional del cervell pugui intervenir.

El cos parla: símptomes físics de l’estrès agut

En una situació crítica, podem experimentar:

• Taquicàrdia, respiració accelerada
  
  

• Sensació de desconnexió o irrealitat (com si estiguéssim veient una pel·lícula)
  
  

• Tremolors, suor freda o tensió muscular
  
  

• Incapacitat de parlar o pensar amb claredat
  
  

• Plor descontrolat o, al contrari, absència total d’emoció
  
  

Tots aquests símptomes són respostes de defensa. El cos està intentant protegir-nos i mantenir-nos funcionals, tot i la magnitud del que estem vivint.

I després… què passa?

Quan la situació passa, potser ens sentim estranys, culpables o “trencats”. Però això també forma part del procés. És habitual:

• Reviure mentalment l’escena (records intrusius)
  
  

• Tenir problemes per dormir o concentrar-se
  
  

• Sentir-nos irritables, apàtics o desconnectats dels altres
  
  

• Voler evitar tot allò que ens recordi l’experiència
  
  

Aquestes són reaccions normals davant una situació anormal. No són símptomes de debilitat, sinó senyals que el nostre sistema nerviós encara està intentant recuperar l’equilibri.

Com pot ajudar la psicologia?

En moments així, l’acompanyament psicològic és clau. A través de la paraula, l’escolta activa i tècniques específiques, podem:

• Ajudar-te a posar paraules a l’experiència
  
  

• Disminuir l’impacte de les imatges intrusives
  
  

• Donar-te eines per gestionar el malestar físic i emocional
  
  

• Integrar el que has viscut sense que et defineixi
  
  

Una emergència emocional pot marcar-te, però no t’ha de trencar. I si et costa, demanar ajuda no només és vàlid: és intel·ligent i sanador.