Dol i emocions: Com viure la pèrdua d’una manera més conscient
No hi ha una única manera de viure el dol, però sí formes més saludables d'acompanyar-lo.
El dol és una resposta natural a la pèrdua d’alguna cosa que estimàvem profundament: una persona, una etapa vital, un vincle, una expectativa. Encara que sovint s’associa només a la mort d’un ésser estimat, el dol pot aparèixer també després d’una separació, d’un diagnòstic mèdic, d’un canvi brusc a la vida.
Viure el dol no és fàcil, però sí necessari. Intentar evitar-lo, ignorar-lo o enterrar-lo sota ocupacions no fa que desaparegui. Només el fa més silenciós i, amb el temps, més pesat.
El dol no és una línia recta
Encara que sovint es parla de “fases del dol” (negació, ira, negociació, tristesa, acceptació), en realitat el procés no és tan ordenat. El dol és un moviment intern que puja i baixa, avança i retrocedeix. Hi ha dies que semblen millors, i altres que tornen a fer mal com el primer.
És important permetre’s sentir, sense pressions ni terminis. No hi ha una manera correcta de fer dol. Hi ha la teva manera.
Emocions habituals (i totes vàlides)
Tristesa profunda: el cor dol per l’absència.
Ràbia o impotència: cap a la situació, el destí o fins i tot la persona que ja no hi és.
Culpa: pel que es va dir o no es va dir, pel que es va fer o no es va fer.
Por: de no tornar a sentir-se igual, de no saber viure sense aquella presència.
Totes aquestes emocions són part del camí. El perill no és sentir-les, sinó quedar-s’hi encallat sense comprendre-les.
El dol en silenci fa més mal
Vivim en una societat que sovint incomoda davant el dolor. “Sigues fort”, “ja passarà”, “anima’t” són frases benintencionades, però buides quan algú necessita simplement ser escoltat i reconegut en el seu dolor.
Per això, compartir el que sents amb algú que et pugui sostenir emocionalment —una amistat que escolti de veritat, o un/a terapeuta— pot fer una gran diferència.
Com pot ajudar la teràpia?
La teràpia no és per “curar” el dol, perquè el dol no és una malaltia. Però pot ser una eina poderosa per:
Validar les emocions que estàs vivint
Posar paraules al que costa entendre
Acompanyar els moments de culpa, buidor o desorientació
Donar espai per acomiadar-te a la teva manera
Reconstruir un vincle intern amb allò o qui has perdut
El dol no és oblidar. És aprendre a viure d’una altra manera, amb tot el que aquella pèrdua t’ha deixat dins.
