Com parlar amb els infants sobre la mort
Evitar el tema no els protegeix; la veritat, sí.
Parlar de la mort amb els infants pot fer por. Sovint pensem que no ho entendran, que és massa dur, o que és millor evitar el dolor. Però quan la mort entra a la vida d’un nen —ja sigui per la pèrdua d’un ésser estimat, d’un animal de companyia o fins i tot com a tema que apareix a l’escola o a la televisió— el silenci o les mitges veritats poden generar més angoixa que la realitat.
Els infants perceben molt més del que creiem. I quan no entenen què passa, omplen els buits amb la seva imaginació, que pot ser molt més dolorosa o confusa que la realitat explicada amb amor i claredat.
A quina edat es pot parlar de la mort?
La resposta és: sempre. Però adaptant el llenguatge a l’edat i al moment maduratiu:
De 0 a 3 anys: no entenen la mort com a definitiva, però noten l’absència i el canvi emocional. És clau mantenir la rutina i donar contacte físic i afectiu.
De 3 a 6 anys: poden pensar que la mort és reversible o contagiosa. Cal ser clars: “quan una persona mor, no pot tornar.”
De 6 a 9 anys: comencen a entendre la mort com un fet irreversible. Ja poden fer preguntes profundes. Respon amb honestedat i calma.
A partir dels 10 anys: ja comprenen la mort de manera similar als adults. Cal oferir espai per parlar i expressar el que senten.
Consells per comunicar-ho
Sigues honest/a. Les mentides pietoses (“se n’ha anat a dormir”, “és al cel”) poden crear més confusió o por.
Utilitza paraules clares com “morir” o “ha mort”. Evita eufemismes que poden malinterpretar.
Dona permís per sentir: tristesa, ràbia, por... Totes són naturals.
Respon les seves preguntes, encara que siguin repetitives o difícils.
Inclou-los en el comiat si volen (anar al tanatori, fer un dibuix, encendre una espelma…). Els ajuda a integrar la pèrdua.
Mantén la rutina i el vincle. Això dona seguretat.
Què evitar?
Fer veure que “no ha passat res”
Castigar el plor o l’enfadament
Pressionar-los perquè estiguin contents
Fer servir explicacions confuses com “ha marxat”, “està dormint per sempre”…
Recorda: no cal tenir totes les respostes. Només cal estar disponible, present i obert/a a escoltar sense pressa.
Quan cal demanar ajuda professional?
Si el nen/a mostra símptomes intensos i persistents de tristesa, culpa o por
Si evita parlar del tema o té conductes regressives durant molt de temps
Si no trobes les paraules o et sents desbordat/da com a adult
Acompanyar un infant en el dol és també una forma de cuidar el futur adult que serà. I fer-ho amb veritat, amor i presència és una de les millors herències emocionals que podem oferir.
