Per què em sento culpable si no és culpa meva?
La culpa no sempre té lògica, però sí arrels emocionals profundes.
Després d’una pèrdua, una ruptura, un trauma o una situació dolorosa, és freqüent que aparegui la culpa. Fins i tot quan sabem racionalment que no en som responsables, una veu dins nostre ens repeteix “i si hagués fet...?” o “potser hauria pogut evitar-ho”.
La culpa pot ser una emoció desgastant, que ens arrossega cap al passat i ens impedeix mirar cap endavant. Però també és una emoció humana i molt potent, que té una funció i un missatge a escoltar.
Què és realment la culpa?
La culpa és una emoció que s’activa quan sentim que hem transgredit un valor propi o hem provocat un dany, real o imaginat. Pot aparèixer per accions concretes (el que vam fer) o per omissions (el que no vam fer).
Però en el cas del dol o del trauma, sovint no parlem d’una culpa real, sinó del que anomenem culpa simbòlica o culpa emocional: una manera de donar sentit a un fet que ens desborda.
Per què apareix la culpa en situacions límit?
Per necessitat de control: ens fa sentir que teníem marge d’acció, encara que sigui fictici.
Per amor: sentim que hauríem d’haver protegit més, fet més, estat més.
Per evitar sentir dolor: a vegades és més fàcil sentir culpa que acceptar la impotència o la tristesa profunda.
Per mandats familiars o socials: “sempre has de cuidar”, “si no estàs, ets egoista”, etc.
La culpa pot ser una manera inconscient de continuar connectats amb el que s’ha perdut, com si fos l’única cosa que ens queda per agafar-nos-hi.
Quan es torna patològica?
Quan la culpa s’allarga en el temps i interfereix amb la vida quotidiana, pot derivar en:
Ansietat constant
Trastorns del son
Dificultat per gaudir de coses positives
Aïllament social
Baixa autoestima o autoboicot
És en aquests casos quan cal mirar-la de cara i buscar ajuda professional per entendre-la, sostenir-la i transformar-la.
A teràpia, treballem la culpa així:
Posem paraules a allò que la desencadena
Diferenciem la responsabilitat real de la que no ho és
Donem espai a les emocions que hi ha sota la culpa (dol, impotència, por…)
Reescrivim la narrativa del que va passar
Cultivem l’autocompassió com a eina de sanació
La culpa no es “treu” de cop. Però es pot alleugerir quan la mires amb amor, amb veritat i amb l’ajuda adequada.
