Mites sobre el suïcidi: què és veritat i què no

Parlar del suïcidi no incita a fer-ho: salva vides.

El suïcidi continua sent un dels temes més estigmatitzats i malentesos en la nostra societat. Tot i els avenços en salut mental, encara circulen moltes creences errònies que dificulten la prevenció, afegeixen culpa a les famílies i frenen les persones que podrien demanar ajuda.

Parlar obertament del suïcidi no el provoca. El silenci, en canvi, pot ser letal.

En aquest article, desmuntem alguns dels mites més comuns per fer lloc a una mirada més empàtica, informada i responsable.

Mite 1: “Qui ho diu no ho farà.”

Realitat: Moltes persones que acaben suïcidant-se ho han verbalitzat prèviament. Dir “no puc més”, “voldria desaparèixer” o “tot seria més fàcil sense mi” són senyals d’alarma. Cal escoltar-les, no minimitzar-les.

Mite 2: “Parlar de suïcidi pot donar idees.”

Realitat: Parlar-ne amb respecte i empatia no incita al suïcidi, sinó que obre canals de comunicació. Quan preguntem amb delicadesa “t’has sentit tan malament com per pensar en fer-te mal?”, donem permís perquè l’altre es sinceri i es descarregui.

Mite 3: “Qui ho fa és per cridar l’atenció.”

Realitat: Qualsevol conducta suïcida és una expressió de dolor profund. Potser no vol morir, però no sap com viure així. Menystenir-ho és perillós i insensible. Tota petició d’ajuda, encara que sembli confusa, mereix ser escoltada.

Mite 4: “El suïcidi és egoista.”

Realitat: Les persones amb ideació suïcida sovint senten que són una càrrega pels altres. No volen fer mal, volen deixar de patir. Aquesta mirada errònia agreuja el seu sentiment de culpa i soledat.

Mite 5: “Només passa a persones amb trastorns mentals.”

Realitat: Encara que hi pot haver patologia de base, molts suïcidis estan relacionats amb situacions vitals estressants, pèrdues o desesperança sostinguda. La prevenció va més enllà del diagnòstic clínic.

Mite 6: “No es pot fer res si algú ho té decidit.”

Realitat: Hi ha molt que es pot fer. Acompanyar, escoltar sense jutjar, buscar ajuda professional, treure pes al silenci. Moltes persones que han intentat suïcidar-se i han rebut suport, han aconseguit recuperar el sentit i les ganes de viure.

Com pots ajudar?

  • Escolta sense interrompre ni jutjar

  • No intentis arreglar-ho tot, però mostra’t disponible

  • Pregunta directament, amb delicadesa

  • Ofereix ajuda per buscar suport professional

  • No et quedis sol/a amb la responsabilitat

I si ets tu qui està patint...

Demana ajuda. No has de passar per això en silenci. Hi ha professionals, espais i persones preparades per escoltar-te. No estàs sol/a. El teu dolor és real, però no ets el dolor.

Recorda: Trencar el silenci no fa mal. El silenci sí.


Anterior
Anterior

Cuidar-se no és egoisme: és responsabilitat emocional

Siguiente
Siguiente

La importància de la contenció emocional en moments crítics