Quan ajudar es converteix en ofegar-se: l'esgotament emocional en professionals de l’emergència
Si treballes ajudant els altres, també mereixes espai per cuidar-te.
Bombers, policies, sanitaris, psicòlegs, personal d’atenció directa... Són professionals formats per mantenir la calma en el caos, per contenir el dolor dels altres i actuar amb rapidesa. Però, què passa quan aquesta capacitat d'ajudar es torna insostenible? Quan, malgrat la vocació, la càrrega emocional comença a pesar massa?
L’esgotament emocional no és un signe de debilitat, és una reacció humana davant l’excés de dolor, pressió i manca de descans emocional. I afecta especialment aquells que estan constantment al servei dels altres.
Burnout, trauma vicari i fatiga per compassió
Hi ha diferents formes en què aquest desgast es manifesta:
Burnout: esgotament físic i emocional crònic causat per l’estrès sostingut, sovint acompanyat de desmotivació i sentiments de desconnexió amb la feina.
Trauma vicari: transformació interna que pateix el professional quan està exposat de manera repetida al sofriment dels altres. Pot provocar canvis en la manera de veure el món o un augment del malestar personal.
Fatiga per compassió: el desgast que apareix quan ens connectem emocionalment amb el patiment dels altres de forma constant, sense espais de recuperació.
Símptomes a tenir en compte
Alguns senyals d’alarma habituals:
Cansament constant, tot i dormir
Irritabilitat o apatia davant de situacions que abans es gestionaven millor
Dificultats per concentrar-se o prendre decisions
Somatitzacions (dolors, tensió muscular, migranyes)
Sentiment de desconnexió emocional o cinisme
Evitació social o ganes de desconnectar de tot
I una de les més comunes: culpa per no “poder amb tot”.
No ets de pedra. I no cal que ho siguis.
Molts professionals se senten pressionats per mostrar fortalesa constant, per no “caure” davant dels altres, per seguir estant disponibles. Però això només fa que s’allargui el malestar i es cronifiqui la sensació de desgast.
Donar-se permís per estar malament és també un acte de responsabilitat. Perquè només cuidant-te, pots cuidar de forma sostenible.
Com pot ajudar la psicologia?
Oferint un espai segur i lliure de judici per descarregar emocionalment
Identificant els patrons que mantenen l’estrès acumulat
Recuperant la connexió amb la vocació, però posant-hi límits sans
Treballant la gestió emocional i la regulació de la hiperactivació
Reconnectant amb la pròpia vida i el sentit més enllà de la feina
Acompanyo molts professionals de l’emergència que han après a sostenir el que ve de fora... però que encara aprenen a sostenir-se a si mateixos. I és aquí on comença una nova forma de fortalesa: la que inclou la vulnerabilitat com a part de l’equilibri.
